He de reconéixer sa meva admiració per aquesta marca de, ara també, bicicletes (?), però tot i llegir bé l'article (gràcies a Gizmodo), no tenc molt clar que en vegem una en competició.
Després de les bones sensacions de la mitja de Sa Pobla tenia molt clar que volia tornar a provar la muntanya. El meu amic Fermín per una banda i en Guillem d'Atletisme Inca m'ho posaven fàcil per a córrer federat i això era el que tenia pensat fer.
El dissabte hi havia programat un test del recorregut de la cursa de s'Atalaia d'Alcúdia amb la sempre bona companyia de la gent d'@tletasdebaleares.com i vaig decidir ser prudent i esperar a tornar trepitjar muntanya per a decidir si federar-me o no.
Un drama, un vertader drama... Només començar vaig adonar-me que la meva preparació no estava, ni de prop, per a fer curses de muntanya, però tampoc ens enganyem, era d'esperar i això, quedi clar, estava previst i era només dedicar-li temps i patir les 2 primeres curses.
Dit això i començant la baixada vàrem comparèixer els meus pitjors malsons. Va ser començar a davallar i trepitjar pedra quan els meus peus començaren a protestar i a la primera passa amb el peu esquerre sobre una pedra amb la zona maleïda dels sesamoides quan ja vaig intuir que les coses no anaven bé.
1, 2, 3, 4 ... massa cops a la mateixa zona. A partir d'aquí la lliçó apresa: no utilitzar la zona per a aterrar el peu i fer-ho més amb la del pont o del taló i això també ho tenc aprés, suposa carregar el genoll de forma brutal.
La crua realitat és que els meus peus no estan, al manco de moment, en condicions de suportar curses de muntanya i he d'esperar a moments millors o simplement gaudir d'excursions i d'anar a veure els meus amics com corren.
Del que sí vaig passar molt de gust és de la companyia i de veure com estava la gent de bé... En Josemi va demostrar una gran forma física i va dur els Inca Power a lo més alt; n'Ascen està impressionant (en tots els sentits) i la vaig veure molt, però que molt forta, crec que lo de Sa Pobla va ser inesperat i que a Palma fondrà els 1:45; gent com en Fermín, Jaume Tix, Javi (Gaditano), Stephan Hoffmann... crec que són d'una altra pasta; vaig gaudir molt de la resta de gent: Muli, Lorenzo (subak) i quasi tot el temps a roda de Pere (PEREDIESEL), Valentina i Ignacio.
Tot indicava que aquesta mitja marató de Sa Pobla deixaria bon gust de boca i pel que fa al grup de gent que ens vàrem proposar fer-la amb un objectiu comú, crec que fa ser molt més que satisfactòria.
Ja vaig ver unna entrada dels Inca Power i en aquest cas, tornarà sembña parlar del mateix, però quan la gent és ben avenguda i s'ajunta per a fer una cosa, l'èxit està assegurat.
He de dir que el grup "sub 1:45 (a 5 hasta el kilómetro 15 y luego Diós dirá" d'@tleatsdebaleares.com no va ser com jo esperava i a la sortida no hi va haver "trobada". Si abans per a fer una bona foto de grup.
L'objectiu era complir amb el "repte" del grup "Inca Power" que era baixar de 1:45. I sí senyor... 1:44:50. Perfecció. Encert...
Possiblement ha estat la mitja que més he gaudit. L'he gaudida per que el ritme de tota la cursa va ser molt bo de dur i, sobretot, per la companyia.
En Josemi per que és un crack, no li diem el metrònom per que sí. Durant tota la cursa a un ritme constant i pendent de tot el grup. En Sixto, pel que tots vàrem lluitar per a que complís el seu objectiu de sub1:45... i vaja si ho va aconseguir. Les fotografies de l'arribada, gràcies a na Magdalena Florit, ho diuen tot: patiment a la cara d'en Sixto i alegria a les d'en Josemi i meva:
Ja faunsmesosquecoincidimenalgunescarreres;prèviamentenshavíemconegutenelfòrumd'@tletasdebaleares.com...naixiauna històriade...una història...¡una història deluxe!
S'acosta el moment de la veritat i veure si el repte que ens hem proposat s'assolirà. La feina està pràcticament tota feta i els entrenaments fan pensar que no hi haurà cap problema. De fet tot ens dur cap dret a millorar suficientment el temps objectiu. Han esta moltes setmanes d'entrenament totes amb aquella por a si podríem seguir els entrenaments. Jo personalment amb molta por a antics fantasmes... de moment cap a aparegut.
Aconseguir el que un es proposa sol ser motiu de "profunda satisfacción" i segur que ho farem i ens omplirà.
Arabé, això no serà ni de prop el que a mi personalment m'haurà omplert més.
Arribar a un lloc és molt important, fer-ho bé ho és més encara, però és en el camí on es gaudeix del viatge i aquest camí ha estat fantàstic. Amb voltros a la fi del món.
Idò aquest ha estat. sense cap dubte, el millor entrenament de la meva vida... 1 alemany (n'Estephan), 1 francès (Guillaume) i 7 mallorquins (Manuel, Juanjo, Toni Gran, Fermin, Manel, Leo [aquest és argentí afincat a Sa Pobla :) ] i jo).
Sobrem ses paraules, després de 4 hores i 50 minuts aquest és el resum en video i més avall les fotos. Això ha ajudat a posar un poc de "normalitat" a uns dies xungos, xungos, xungos...
...d'aquells que valdria més no haver-se ni aixecat des llit, devers les 10 de la nit he sortit a córrer i just sortir a es carrer "Vatuadell! Neu!" Estava nevani i es cotxos ja estaven ben blancs.
A partir d'aquí el córrer ha estat lo de menys. Mai havia corregut mentre nevava i ha estat una passada. Creia que a aqueslles hores i amb neu seria l'únic, però al pont que travessa la carretera de Lloseta hi havia potades
i juraria que per la distància entre elles i el tipus, eren d'un corredor. Cierzo?
Aquí unes fotos del que he vist (la qualitat és la que dona el meu mòbil):
Al final 43 minuts per a 8 kms... pitjor hagués estat no sortir!
Idò això... grupet que "te cagas" avui dematí a les 7:00. Partíem en Fermín (turtle), Juanjo (juan76), Guillem, David, Estephan, Jonathan, en Vicenç i dos joves del que no record el nom (sorry) i jo des de un poc passat el Pi d'en Grua destí el Galileu i tornar.
Només començar mos han avançat el Tolo Calafat i companyia destí Sóller i com una bala han desaparescuts...
La pujada fins a Lluc molt bé però ja només començar les voltes del Galileu he hagut de fer "caco" que ha estat més "ca" que "co"... Aquí unes fotos del grup:
En Fermín i jo hem voltat just aquí i la resta de grup ha fet un Km més a les voltes del Galileu.
De baixada, ja quasi arribat a l'asfalt hem trobat el grup d'en Roman amb en Toniet que començaven... Al final noltros hem fer 4 hores i mitja.
Per tercera vegada es va celebrar aquesta passat 31 de gener la mitja marató de Sa Pobla. Tenir d'amfitrió a en Miquel Capó assegura l'èxit de la prova i així ho demostren els prop de 600 participants.
Feia un fred que pelava es cul a ses llebres i després de recollir en Pere Antoni devers les 8 i mitja vàrem partir cap a Sa Pobla. Vaig tenir la sort que en Manel Fonte m'havia recollit el dorsal. Mitja hora abans de la sortida havíem quedat el grup sub 1:40 de @tletasdebaleares.com davant Cassa Miss per lo que hi havia temps de fer un cafè tranquils.
El grupet ja estava format i amb rialles i comentaris; pocs minuts abans de les 10 arribava el grup d'en Toni Contestí que venien d'Alaró corrent i després es menjaven la mitja... quins cracks!!!! Ens va fer unes fotos de grup (gràcies Toni):
I cap a ala sortida... I aquí arriba l'anècdota de la jornada: sortim i un kilómetre i mig després ens fan aturar (falta de coordinació... millor això que no el que molts pensàvem: un accident). Res, una cosa més que explicar...
Segona sortida i ara sí... a les totes! El grupet era genial. Teniem un leader fabulós... en Carlitos que estava de "xaxara" pel ritme suau que duia per a ell. Mr. Rose, na Maria Rosa, que amb frases com "només surt a córrer 1 pic a sa setmana" només volia amagar es "TIEMPASSO" que va fer: 1:37. BRAVO! Gent com en Bioman o en Toniet fogiren i fins que vàrem veure els temps que varen fer pulveritzant amb molt minuts les seves millors marques... la resta vàrem fer el que havíem anat a fer: sub 1:40. Jo personalment 1:38:11 que a un mitja de 4:40 era el ritme més alt en els darrers 10 mesos per a un temps superior a l'hora així que content.
Gràcies a tota la gent de Sa Pobla per que sempre ho fan perfecte.
Avui m'havi programat es temps per a poder fer una horeta de córrer tranquil però com quasi sempre darrerament ses coses no han anat per on jo volia i ja m'he trobat amb poc temps.
Canvi ràpid de roba i al carrer... als 10 minuts m'he trobat gent del Clun Atletisme Inca i m'he aturat a xerrat; no he esat aturat ni 5 minuts, però ja ha bastat per a refredar. Al final 31 minuts que no han servit de gaire.
Ahir dijous a les 20:30 es va fer una conferència molt interessant enmarcada dins la setmana de la Mitja Marató de Sa Pobla. La temàtica eren les curses d'untrafons i anava perfecte per a tenir informació per a acabar de preparar la UTST2010.
La figura principal era en Toni Contesti i acompanyat per altres cracks com en Pere, el seu entrenador per al rècord de les 24 hores sobre cinta, en Toni, el metge i expert en nutrició que també feu feina amb ell en l'intent del rècord i na Pau, professora de fissioteràpia i parella d'en Toni.
A mi em va semblar molt interessant tot i que me va fer pensar que me faltava molt de temps per a poder gaudir de curses d'aquest tipus.
Sigui com sigui, un plaer sentir parlar a aquest mega-cracks... qui els pogués tenir per a ajudarme!
Algunes idees me varen quedar i les vaig trobar molt interessants com ara la de la cafeina i la de menjar carbohidrats refinats amb proteines dins la primera mitja hora després d'un esfor´intens. S'haurà de provar.
Enhorabona als ponents i també gràcies a ells i a l'agrupació atllètica poblera (Club Atletisme Sa Pobla).
Avui me tocaven 60 minuts... el capvespre s'ha complicat i a les 21 encara no sabia ni si podria anar a córrer.
He sortit a córrer i només començar ja m'he dit que només faria 30 minuts. Però no he acurçat el recorregut i he fet la volta sencera (uns 40 minuts) he decidit seguir i al final he fet 63 minuts.
La revista Consumer Eroski sempre m'ha parescut molt interessant, però fins ara mai havia trobat un article tan lligat a l'esport. Amb l'article Suplemento de coenzima Q10 contra la fatiga física i el subtítol de Los estudios avalan que aumentaría la tolerancia al esfuerzo e impediría la merma del rendimiento deportivo por fatiga m'ha semblat força interessant.
Haurem de cercar com poder-ne utilitzar i una mica més d'informació.
Avui amb més poques ganes que altra cosa he sortit una mica tard a rodar els meus 8 kms del ja famó, rutinari, i per que no dir-ho, cansat circuït de "la volta a Inca"...
Com que he sortit a les 8 i mitja i a més feia brusca he pensat que no veuria ni una ànima corrent... Idò no! Als 3,5 kms me trobat a en Sixto (Cierzo) que feia un circuït semblat però a l'inversa. Diàleg de "besugs" mentre ens allunyàvem i a seguir.
Al final un temps digne sense cansar-me massa: 8,18 Km en 39:58 a 4:53min/km.
Fantàstica sortida ben dematí... passaven uns minuts de les 7 i ja hem partit en Manel, Fermín i Juanjo amb sa idea de pujar a Lluc, berenar allà i baixar.
Les sensacions han estat bones per diversos motius:
- He corregut sense aturar fins a ses escales de sa primera drecera.
- Hem arribat a Can Gallet (Berenar allà ja és una costum: per 6 € tens pa, tomàtigues, camaiot, sobrassada, formatge i xulla, llom i botifarró torrat; a més de beguda i cafè) encara no estava obert; obrin a les 9... idò 15 minuts de córrer més... res d'esperar.
- De baixada, que l'hem feta per les dreceres, no m'he trobat cansat en cap moment i tot i que al final ja me notava les cames, he arribat molt bé.
Ah! Coses de la vida: arribant a Inca ens hem trobat un corredor que sortia d'un camí. Ha resultat ser en Sixto (Cierzo a @tletasdebaleares.com). Un plaer.
Lo dit: bona cursa, millor companyia i aquesta setmana toca Mitja Marató de Sa Pobla.
Resum:
- 30,21 Km.
- A 6:31min/km de mitja (9,2Km/h).
- 19,9 km corrent, 6,2 trotant i 4,1 caminant.
Avui havien de ser 50 minuts, però només han pogut ser 45'. Com sempre, falta de temps.
Les sensacions han estat correctes però sense tirar cohets. Ha estat la primera vegada en més de 6 mesos que he entrenat 3 dies seguits. Ha estat molt bé!
Demà descans amb lumbars i gimàstica general per a dissabte que serà dur...
Avui no estava previst que sortís a córrer però he aprofitat es dia "tonto" de no tenir feina, faig feina a Palma i viure a Inca.
Idò un poc massa prest, feia menys de 2 hores que havia dinat he partit sense recorregut pensat ni temps límit. Just començar he pres cap a l'escorxador i cap al Puig de Santa Magdalena... Les pujades per les dreceres i baixant per la carretera. De tornada he voltat cap a l'autopista, he agafat el camí que dona darrera el poliesportiu i cap a cases.
Poc més d'una hora i encara que les sensacions no han estat dolentes, noto molt encara els quàdriceps a les pujades i després a la mínima que pica per amunt ja ho noto. Tot i això, molt content.
Ahir dilluns me tocaven 45' que no vaig fer per que tenia visita al metge a les 18 i eren les 19:30 quan me va agafar... sortir d'allà, cap a Inca i ja tocaven banys, sopars... Un entrenament perdut!
Avui me tocaven 60' i només hi ha hagut temps per a 38' ja que he arribat 15' minuts tard i en Joan Antoni, el meu fill de 4 anys, surt de Judo a les 19:00 i havia de recollir-lo. Un entrenament curt.
Bones sensacions i bon ritme ja que he anat amb el grup de C.A. Inca i aquests si que corren...
L'anècdota del dia: a la segona o tercera volta un ca ens ha envestit quan anàvem en grup i ens ha pegat amb rialles. Quan anava totsol el ca m'ha tornat a envestir. Era d'un dels 3 joves que estaven recolzats a un cotxe; el diàleg ha anat més o manco així:
- Ca: guau, guaua (corrent cap a mi).
- Jo (mirant als tres joves): heu de dur es ca fermat. A sa propera volta no m'aturaré i si me vol mossegar pot ser se'n duu una puntada de peu pes morros.
- Una jova: La patada se la das a tu madre. El perro no te va a morder ¡gilipollas!
- Jo (mirant a la jova): tranquila niña. Tu dejalo suelto que yo en 6 minutos vuelvo a pasar.