Entrenament nocturn al Massanella

El dissabte a la nit partírem de devora Mancor en Fran, en Fermín, en Manel i jo mateix per fer entre 6 i 7 hores d'entrenament nocturn per avesar-nos a la motxilla, a caminar de nit, a menjar mentre caminem i a les sensacions que ho acompanyen.

El dia ja no prometia i la nit va ser la confirmació. Les 2 primeres hores vàren ser les més fàcils; els temps ens va respectar (només feia una lleugera brusca) però a partir d'allà, que era quan ja vàrem perdre la "cobertura" dels arbres, l'aigua era més intensa, la temperatura havia davallat molt i es feia difícil veure més allà del 3 o 4 metres encara que dueiem els frontals a màxima potència. En arribar al coll del Prat la cosa va ser impossible: el fred, el vent... tot ens va "convidar" a baixar. Ja dueiem 3 hores per lo que calculàvem unes 2 per davallar. Però la davallada va ser complicada ja que l'aigua dificultava el camí i llenegar era més que probable.

Al final 5:40 i un bon xop.

Primer rodatge llarg entre setmana

Després de molt temps sense haver rodat més de 45 minuts entre setmana, vaig provar de "sofrir" aquell puntet més el dijous vespre.

Sincerament molt millor del que esperava. Una mica d'acidesa uns 10 minuts (fa massa que no vaig bé en aquest sentit) i la cama va molestar a la part final, però sense ser res seriós. 62' ben fet i a ritme adequat.

Recuperació

Ahir dimecres tocava recuperació. El cop al peu dret encara molestava i no me vaig equivocar; no acaba d'estar curat i no vull forçar més.

Per tant encara que les sensacions no varen ser del tot dolents la cama va donar avisos de "ou".

9ª Cursa Tomir 2009

Ai, ai, ai... així es podria resumir la meva cursa.

- Ai que m'he d'aturar a caminar un poc (a poc de començar a pujat).
- Ai que bé que me donen plàtan (al primer avituallament).
- Ai que m'ha pegat una estrebada muscular (quan ja anava de quatre grapes).
- Ai quines vistes més precioses en ser al cim i de pasada me permeten descansar un poc.
- Ai que es xip me molesta.
- Ai que no només me molesta si no que m'ha fet un blau de cal deu i m'he d'aturar a canviar-lo de lloc.
- Ai que m'ha sortit una bòfega.
- Ai que m'ha esclatat.. Joder!
- Ai que ja vaig a pas de tortuga.

I al final uns:

- Oh que ja arribem al pla.
- Oh que ja som dins Pollença.
- Yiha!, Ja he arribat... amb quasi 15 minuts més del previst... Au.

Una altra rodada sense pretensions

Avui no ha estat diferent; una mica d'apatia però quan m'he posat a córrer m'he sentit molt bé.

Avui, i això sí que ja és un costum, amb poc temps per córrer... m'estic tornant peresós per aixecar-me als matins.

Al final el temps i el ritme han estat molt bons i parescuts als de dimarts.

Sortideta de frissor

Avui dematí no estava jo per massa coses... ha sonat es despertador a les 6:10 i fins a les 6:35 no he estat al carrer... Malament començàvem per que això només me deixava 30 minuts per córrer.

Amb això en ment he començat ja més ràpid del previst i als 2 km ja havia baixat de 5:00 min/km de mitja... He fet 2 trams per davall de 4 minuts i la mitja ha estat força bona.

Bones sensacions i cap a currar.

De nou s'Atalaia d'Alcúdia

El diumenge, ben dematí, amb en Manel vàrem fer un segon recorrgut passant per s'Atalaia d'Alcúdia. La intenció era acursar un por respecte a l'altra vegada i per això llevàrem 2 kms d'asfalt a l'inici (4 amb anada i tornada).

La pujada, com sempre, va ser molt dura i la baixada no ho va ser manco... El final es fa llarg, són quasi 5 kms de mitaj pujada - mitja devallada que no s'acaben mai.

El recorregut aquí:

Setmana fluixeta...

Aquesta setmana està sent atípica... bé, sent realistes, atípica pel que voldria fer, però típica dins els meus darrers mesos d'entrenament... fluixa, fluixa, fluixa...

Dimarts una sortida en pla recuperació però sense badar... bones sensacions encara que al principi costava molt agafar el ritme (serà que als matins no tenc forces?):



El dimecres va ser diferent... la sortida, tot i que va ser més curta, va ser més profitosa. Millors sensacions i el fet de córrer plovent he de reconéixer que m'agrada :)

Entrenament al Tomir

Avui ben dematí (a les 7:19 ja corríem) hem fet un entrenament pel mateix recorregut de pujada de la cursa del Tomir; hem davallat pel mateix lloc. Han vingut en Fermín Orrantia, en Joan Perelló, en Manel Fonte i jo.

Ha estat molt dur per mi... com ja esperava amb aturade sper caminar. El recorregut ha estat preciós i no hem pogut arribar a coronar per falta de temps. Ens hem quedat a 799 m (uns 200 per damunt de Binifaldó). La baixada ha estat una prova de foc pels meus turmells que han aguantat amb dignitat... En Manel, com ell ha dit, ha "besado la lona" però res greu.

Bones sensacions, bon cansament i amb ganes de veure com arribarem a el dia de la cursa.

Recorregut aquí: