diumenge, 13 de febrer de 2011

La crua realitat

Després de les bones sensacions de la mitja de Sa Pobla tenia molt clar que volia tornar a provar la muntanya. El meu amic Fermín per una banda i en Guillem d'Atletisme Inca m'ho posaven fàcil per a córrer federat i això era el que tenia pensat fer.

El dissabte hi havia programat un test del recorregut de la cursa de s'Atalaia d'Alcúdia amb la sempre bona companyia de la gent d'@tletasdebaleares.com i vaig decidir ser prudent i esperar a tornar trepitjar muntanya per a decidir si federar-me o no.

Un drama, un vertader drama... Només començar vaig adonar-me que la meva preparació no estava, ni de prop, per a fer curses de muntanya, però tampoc ens enganyem, era d'esperar i això, quedi clar, estava previst i era només dedicar-li temps i patir les 2 primeres curses.

Dit això i començant la baixada vàrem comparèixer els meus pitjors malsons. Va ser començar a davallar i trepitjar pedra quan els meus peus començaren a protestar i a la primera passa amb el peu esquerre sobre una pedra amb la zona maleïda dels sesamoides quan ja vaig intuir que les coses no anaven bé.

1, 2, 3, 4 ... massa cops a la mateixa zona. A partir d'aquí la lliçó apresa: no utilitzar la zona per a aterrar el peu i fer-ho més amb la del pont o del taló i això també ho tenc aprés, suposa carregar el genoll de forma brutal.

La crua realitat és que els meus peus no estan, al manco de moment, en condicions de suportar curses de muntanya i he d'esperar a moments millors o simplement gaudir d'excursions i d'anar a veure els meus amics com corren.

Del que sí vaig passar molt de gust és de la companyia i de veure com estava la gent de bé... En Josemi va demostrar una gran forma física i va dur els Inca Power a lo més alt; n'Ascen està impressionant (en tots els sentits) i la vaig veure molt, però que molt forta, crec que lo de Sa Pobla va ser inesperat i que a Palma fondrà els 1:45; gent com en Fermín, Jaume Tix, Javi (Gaditano), Stephan Hoffmann... crec que són d'una altra pasta; vaig gaudir molt de la resta de gent: Muli, Lorenzo (subak) i quasi tot el temps a roda de Pere (PEREDIESEL), Valentina i Ignacio.

Unes fotos i un vídeo (sense editar):

 



20110212 Entrenament Atalaia Alcudia

Mitja Marató Sa Pobla

Tot indicava que aquesta mitja marató de Sa Pobla deixaria bon gust de boca i pel que fa al grup de gent que ens vàrem proposar fer-la amb un objectiu comú, crec que fa ser molt més que satisfactòria.

Ja vaig ver unna entrada dels Inca Power i en aquest cas, tornarà sembña parlar del mateix, però quan la gent és ben avenguda i s'ajunta per a fer una cosa, l'èxit està assegurat.

He de dir que el grup "sub 1:45 (a 5 hasta el kilómetro 15 y luego Diós dirá" d'@tleatsdebaleares.com no va ser com jo esperava i a la sortida no hi va haver "trobada". Si abans per a fer una bona foto de grup.

L'objectiu era complir amb el "repte" del grup "Inca Power" que era baixar de 1:45. I sí senyor... 1:44:50. Perfecció. Encert...

Possiblement ha estat la mitja que més he gaudit. L'he gaudida per que el ritme de tota la cursa va ser molt bo de dur i, sobretot, per la companyia.

En Josemi per que és un crack, no li diem el metrònom per que sí. Durant tota la cursa a un ritme constant i pendent de tot el grup. En Sixto, pel que tots vàrem lluitar per a que complís el seu objectiu de sub1:45... i vaja si ho va aconseguir. Les fotografies de l'arribada, gràcies a na Magdalena Florit, ho diuen tot: patiment a la cara d'en Sixto i alegria a les d'en Josemi i meva:


De nou, gràcies Inca Power.