9ª Cursa Tomir 2009

Ai, ai, ai... així es podria resumir la meva cursa.

- Ai que m'he d'aturar a caminar un poc (a poc de començar a pujat).
- Ai que bé que me donen plàtan (al primer avituallament).
- Ai que m'ha pegat una estrebada muscular (quan ja anava de quatre grapes).
- Ai quines vistes més precioses en ser al cim i de pasada me permeten descansar un poc.
- Ai que es xip me molesta.
- Ai que no només me molesta si no que m'ha fet un blau de cal deu i m'he d'aturar a canviar-lo de lloc.
- Ai que m'ha sortit una bòfega.
- Ai que m'ha esclatat.. Joder!
- Ai que ja vaig a pas de tortuga.

I al final uns:

- Oh que ja arribem al pla.
- Oh que ja som dins Pollença.
- Yiha!, Ja he arribat... amb quasi 15 minuts més del previst... Au.