Bueno, después de todo parece que voy a volver. Pero como estoy algo disperso y manejaba diferentes blogs, cada uno con una temática, he decidido gestionar y mantener sólo uno a ver si así lo consigo.
He de reconéixer sa meva admiració per aquesta marca de, ara també, bicicletes (?), però tot i llegir bé l'article (gràcies a Gizmodo), no tenc molt clar que en vegem una en competició.
Després de les bones sensacions de la mitja de Sa Pobla tenia molt clar que volia tornar a provar la muntanya. El meu amic Fermín per una banda i en Guillem d'Atletisme Inca m'ho posaven fàcil per a córrer federat i això era el que tenia pensat fer.
El dissabte hi havia programat un test del recorregut de la cursa de s'Atalaia d'Alcúdia amb la sempre bona companyia de la gent d'@tletasdebaleares.com i vaig decidir ser prudent i esperar a tornar trepitjar muntanya per a decidir si federar-me o no.
Un drama, un vertader drama... Només començar vaig adonar-me que la meva preparació no estava, ni de prop, per a fer curses de muntanya, però tampoc ens enganyem, era d'esperar i això, quedi clar, estava previst i era només dedicar-li temps i patir les 2 primeres curses.
Dit això i començant la baixada vàrem comparèixer els meus pitjors malsons. Va ser començar a davallar i trepitjar pedra quan els meus peus començaren a protestar i a la primera passa amb el peu esquerre sobre una pedra amb la zona maleïda dels sesamoides quan ja vaig intuir que les coses no anaven bé.
1, 2, 3, 4 ... massa cops a la mateixa zona. A partir d'aquí la lliçó apresa: no utilitzar la zona per a aterrar el peu i fer-ho més amb la del pont o del taló i això també ho tenc aprés, suposa carregar el genoll de forma brutal.
La crua realitat és que els meus peus no estan, al manco de moment, en condicions de suportar curses de muntanya i he d'esperar a moments millors o simplement gaudir d'excursions i d'anar a veure els meus amics com corren.
Del que sí vaig passar molt de gust és de la companyia i de veure com estava la gent de bé... En Josemi va demostrar una gran forma física i va dur els Inca Power a lo més alt; n'Ascen està impressionant (en tots els sentits) i la vaig veure molt, però que molt forta, crec que lo de Sa Pobla va ser inesperat i que a Palma fondrà els 1:45; gent com en Fermín, Jaume Tix, Javi (Gaditano), Stephan Hoffmann... crec que són d'una altra pasta; vaig gaudir molt de la resta de gent: Muli, Lorenzo (subak) i quasi tot el temps a roda de Pere (PEREDIESEL), Valentina i Ignacio.
Tot indicava que aquesta mitja marató de Sa Pobla deixaria bon gust de boca i pel que fa al grup de gent que ens vàrem proposar fer-la amb un objectiu comú, crec que fa ser molt més que satisfactòria.
Ja vaig ver unna entrada dels Inca Power i en aquest cas, tornarà sembña parlar del mateix, però quan la gent és ben avenguda i s'ajunta per a fer una cosa, l'èxit està assegurat.
He de dir que el grup "sub 1:45 (a 5 hasta el kilómetro 15 y luego Diós dirá" d'@tleatsdebaleares.com no va ser com jo esperava i a la sortida no hi va haver "trobada". Si abans per a fer una bona foto de grup.
L'objectiu era complir amb el "repte" del grup "Inca Power" que era baixar de 1:45. I sí senyor... 1:44:50. Perfecció. Encert...
Possiblement ha estat la mitja que més he gaudit. L'he gaudida per que el ritme de tota la cursa va ser molt bo de dur i, sobretot, per la companyia.
En Josemi per que és un crack, no li diem el metrònom per que sí. Durant tota la cursa a un ritme constant i pendent de tot el grup. En Sixto, pel que tots vàrem lluitar per a que complís el seu objectiu de sub1:45... i vaja si ho va aconseguir. Les fotografies de l'arribada, gràcies a na Magdalena Florit, ho diuen tot: patiment a la cara d'en Sixto i alegria a les d'en Josemi i meva:
Ja faunsmesosquecoincidimenalgunescarreres;prèviamentenshavíemconegutenelfòrumd'@tletasdebaleares.com...naixiauna històriade...una història...¡una història deluxe!
S'acosta el moment de la veritat i veure si el repte que ens hem proposat s'assolirà. La feina està pràcticament tota feta i els entrenaments fan pensar que no hi haurà cap problema. De fet tot ens dur cap dret a millorar suficientment el temps objectiu. Han esta moltes setmanes d'entrenament totes amb aquella por a si podríem seguir els entrenaments. Jo personalment amb molta por a antics fantasmes... de moment cap a aparegut.
Aconseguir el que un es proposa sol ser motiu de "profunda satisfacción" i segur que ho farem i ens omplirà.
Arabé, això no serà ni de prop el que a mi personalment m'haurà omplert més.
Arribar a un lloc és molt important, fer-ho bé ho és més encara, però és en el camí on es gaudeix del viatge i aquest camí ha estat fantàstic. Amb voltros a la fi del món.
Idò aquest ha estat. sense cap dubte, el millor entrenament de la meva vida... 1 alemany (n'Estephan), 1 francès (Guillaume) i 7 mallorquins (Manuel, Juanjo, Toni Gran, Fermin, Manel, Leo [aquest és argentí afincat a Sa Pobla :) ] i jo).
Sobrem ses paraules, després de 4 hores i 50 minuts aquest és el resum en video i més avall les fotos. Això ha ajudat a posar un poc de "normalitat" a uns dies xungos, xungos, xungos...
...d'aquells que valdria més no haver-se ni aixecat des llit, devers les 10 de la nit he sortit a córrer i just sortir a es carrer "Vatuadell! Neu!" Estava nevani i es cotxos ja estaven ben blancs.
A partir d'aquí el córrer ha estat lo de menys. Mai havia corregut mentre nevava i ha estat una passada. Creia que a aqueslles hores i amb neu seria l'únic, però al pont que travessa la carretera de Lloseta hi havia potades
i juraria que per la distància entre elles i el tipus, eren d'un corredor. Cierzo?
Aquí unes fotos del que he vist (la qualitat és la que dona el meu mòbil):
Al final 43 minuts per a 8 kms... pitjor hagués estat no sortir!
Idò això... grupet que "te cagas" avui dematí a les 7:00. Partíem en Fermín (turtle), Juanjo (juan76), Guillem, David, Estephan, Jonathan, en Vicenç i dos joves del que no record el nom (sorry) i jo des de un poc passat el Pi d'en Grua destí el Galileu i tornar.
Només començar mos han avançat el Tolo Calafat i companyia destí Sóller i com una bala han desaparescuts...
La pujada fins a Lluc molt bé però ja només començar les voltes del Galileu he hagut de fer "caco" que ha estat més "ca" que "co"... Aquí unes fotos del grup:
En Fermín i jo hem voltat just aquí i la resta de grup ha fet un Km més a les voltes del Galileu.
De baixada, ja quasi arribat a l'asfalt hem trobat el grup d'en Roman amb en Toniet que començaven... Al final noltros hem fer 4 hores i mitja.
Per tercera vegada es va celebrar aquesta passat 31 de gener la mitja marató de Sa Pobla. Tenir d'amfitrió a en Miquel Capó assegura l'èxit de la prova i així ho demostren els prop de 600 participants.
Feia un fred que pelava es cul a ses llebres i després de recollir en Pere Antoni devers les 8 i mitja vàrem partir cap a Sa Pobla. Vaig tenir la sort que en Manel Fonte m'havia recollit el dorsal. Mitja hora abans de la sortida havíem quedat el grup sub 1:40 de @tletasdebaleares.com davant Cassa Miss per lo que hi havia temps de fer un cafè tranquils.
El grupet ja estava format i amb rialles i comentaris; pocs minuts abans de les 10 arribava el grup d'en Toni Contestí que venien d'Alaró corrent i després es menjaven la mitja... quins cracks!!!! Ens va fer unes fotos de grup (gràcies Toni):
I cap a ala sortida... I aquí arriba l'anècdota de la jornada: sortim i un kilómetre i mig després ens fan aturar (falta de coordinació... millor això que no el que molts pensàvem: un accident). Res, una cosa més que explicar...
Segona sortida i ara sí... a les totes! El grupet era genial. Teniem un leader fabulós... en Carlitos que estava de "xaxara" pel ritme suau que duia per a ell. Mr. Rose, na Maria Rosa, que amb frases com "només surt a córrer 1 pic a sa setmana" només volia amagar es "TIEMPASSO" que va fer: 1:37. BRAVO! Gent com en Bioman o en Toniet fogiren i fins que vàrem veure els temps que varen fer pulveritzant amb molt minuts les seves millors marques... la resta vàrem fer el que havíem anat a fer: sub 1:40. Jo personalment 1:38:11 que a un mitja de 4:40 era el ritme més alt en els darrers 10 mesos per a un temps superior a l'hora així que content.
Gràcies a tota la gent de Sa Pobla per que sempre ho fan perfecte.
Avui m'havi programat es temps per a poder fer una horeta de córrer tranquil però com quasi sempre darrerament ses coses no han anat per on jo volia i ja m'he trobat amb poc temps.
Canvi ràpid de roba i al carrer... als 10 minuts m'he trobat gent del Clun Atletisme Inca i m'he aturat a xerrat; no he esat aturat ni 5 minuts, però ja ha bastat per a refredar. Al final 31 minuts que no han servit de gaire.
Ahir dijous a les 20:30 es va fer una conferència molt interessant enmarcada dins la setmana de la Mitja Marató de Sa Pobla. La temàtica eren les curses d'untrafons i anava perfecte per a tenir informació per a acabar de preparar la UTST2010.
La figura principal era en Toni Contesti i acompanyat per altres cracks com en Pere, el seu entrenador per al rècord de les 24 hores sobre cinta, en Toni, el metge i expert en nutrició que també feu feina amb ell en l'intent del rècord i na Pau, professora de fissioteràpia i parella d'en Toni.
A mi em va semblar molt interessant tot i que me va fer pensar que me faltava molt de temps per a poder gaudir de curses d'aquest tipus.
Sigui com sigui, un plaer sentir parlar a aquest mega-cracks... qui els pogués tenir per a ajudarme!
Algunes idees me varen quedar i les vaig trobar molt interessants com ara la de la cafeina i la de menjar carbohidrats refinats amb proteines dins la primera mitja hora després d'un esfor´intens. S'haurà de provar.
Enhorabona als ponents i també gràcies a ells i a l'agrupació atllètica poblera (Club Atletisme Sa Pobla).
Avui me tocaven 60 minuts... el capvespre s'ha complicat i a les 21 encara no sabia ni si podria anar a córrer.
He sortit a córrer i només començar ja m'he dit que només faria 30 minuts. Però no he acurçat el recorregut i he fet la volta sencera (uns 40 minuts) he decidit seguir i al final he fet 63 minuts.
La revista Consumer Eroski sempre m'ha parescut molt interessant, però fins ara mai havia trobat un article tan lligat a l'esport. Amb l'article Suplemento de coenzima Q10 contra la fatiga física i el subtítol de Los estudios avalan que aumentaría la tolerancia al esfuerzo e impediría la merma del rendimiento deportivo por fatiga m'ha semblat força interessant.
Haurem de cercar com poder-ne utilitzar i una mica més d'informació.
Avui amb més poques ganes que altra cosa he sortit una mica tard a rodar els meus 8 kms del ja famó, rutinari, i per que no dir-ho, cansat circuït de "la volta a Inca"...
Com que he sortit a les 8 i mitja i a més feia brusca he pensat que no veuria ni una ànima corrent... Idò no! Als 3,5 kms me trobat a en Sixto (Cierzo) que feia un circuït semblat però a l'inversa. Diàleg de "besugs" mentre ens allunyàvem i a seguir.
Al final un temps digne sense cansar-me massa: 8,18 Km en 39:58 a 4:53min/km.
Fantàstica sortida ben dematí... passaven uns minuts de les 7 i ja hem partit en Manel, Fermín i Juanjo amb sa idea de pujar a Lluc, berenar allà i baixar.
Les sensacions han estat bones per diversos motius:
- He corregut sense aturar fins a ses escales de sa primera drecera.
- Hem arribat a Can Gallet (Berenar allà ja és una costum: per 6 € tens pa, tomàtigues, camaiot, sobrassada, formatge i xulla, llom i botifarró torrat; a més de beguda i cafè) encara no estava obert; obrin a les 9... idò 15 minuts de córrer més... res d'esperar.
- De baixada, que l'hem feta per les dreceres, no m'he trobat cansat en cap moment i tot i que al final ja me notava les cames, he arribat molt bé.
Ah! Coses de la vida: arribant a Inca ens hem trobat un corredor que sortia d'un camí. Ha resultat ser en Sixto (Cierzo a @tletasdebaleares.com). Un plaer.
Lo dit: bona cursa, millor companyia i aquesta setmana toca Mitja Marató de Sa Pobla.
Resum:
- 30,21 Km.
- A 6:31min/km de mitja (9,2Km/h).
- 19,9 km corrent, 6,2 trotant i 4,1 caminant.
Avui havien de ser 50 minuts, però només han pogut ser 45'. Com sempre, falta de temps.
Les sensacions han estat correctes però sense tirar cohets. Ha estat la primera vegada en més de 6 mesos que he entrenat 3 dies seguits. Ha estat molt bé!
Demà descans amb lumbars i gimàstica general per a dissabte que serà dur...
Avui no estava previst que sortís a córrer però he aprofitat es dia "tonto" de no tenir feina, faig feina a Palma i viure a Inca.
Idò un poc massa prest, feia menys de 2 hores que havia dinat he partit sense recorregut pensat ni temps límit. Just començar he pres cap a l'escorxador i cap al Puig de Santa Magdalena... Les pujades per les dreceres i baixant per la carretera. De tornada he voltat cap a l'autopista, he agafat el camí que dona darrera el poliesportiu i cap a cases.
Poc més d'una hora i encara que les sensacions no han estat dolentes, noto molt encara els quàdriceps a les pujades i després a la mínima que pica per amunt ja ho noto. Tot i això, molt content.
Ahir dilluns me tocaven 45' que no vaig fer per que tenia visita al metge a les 18 i eren les 19:30 quan me va agafar... sortir d'allà, cap a Inca i ja tocaven banys, sopars... Un entrenament perdut!
Avui me tocaven 60' i només hi ha hagut temps per a 38' ja que he arribat 15' minuts tard i en Joan Antoni, el meu fill de 4 anys, surt de Judo a les 19:00 i havia de recollir-lo. Un entrenament curt.
Bones sensacions i bon ritme ja que he anat amb el grup de C.A. Inca i aquests si que corren...
L'anècdota del dia: a la segona o tercera volta un ca ens ha envestit quan anàvem en grup i ens ha pegat amb rialles. Quan anava totsol el ca m'ha tornat a envestir. Era d'un dels 3 joves que estaven recolzats a un cotxe; el diàleg ha anat més o manco així:
- Ca: guau, guaua (corrent cap a mi).
- Jo (mirant als tres joves): heu de dur es ca fermat. A sa propera volta no m'aturaré i si me vol mossegar pot ser se'n duu una puntada de peu pes morros.
- Una jova: La patada se la das a tu madre. El perro no te va a morder ¡gilipollas!
- Jo (mirant a la jova): tranquila niña. Tu dejalo suelto que yo en 6 minutos vuelvo a pasar.
Una bona dematinada per a ser al parking del poliesportiu de Pollença a les 7:30 i veure'ns amb en David, Guillem i Fermin. En Manel avui tenia trui de foguerons per Sa Pobla.
Damunt les 7:40 ja erem un poc passat es pi d'en Grua hem deixat es cotxes i per amut pes camí vell de Lluc.
Avui les sensacions han estat molt diferents a dissabte passat. Més còmode i sense ofegament. Hem pujat a un ritme assequible per a mi tot i que a troços he hagut de caminar. A les cases de Binifaldó hem tirat cap a munt com a la cursa del Tomir i just on hi ha l'avituallament de la cursa hem seguit cap a Lluc... no havia fet mai aquest tram i com que no hem agafat dreceres, les pujades i baixades erem "bestials". En arribar a la carretera, just devora el parking de Son Amer hem tirat cap a Inca per anar i només per anar a berenar a Can Gallet.
Era una condició d'en Fermín i ningú ha dit que no: camaiot, sobrassada, formatge, trempat, botifarró torrar, xulla i llom... pa... Coques Coles (com diu una bona amiga), te o cafè i per avall aquesta vegada fent un troç de carretera en direcció Pollença per anar a cercar el camí vell de Lluc.
En David i en Guillem, ja sigui per edat o per que estan com a toros, quins cracks! I en Fermín ahir s'havia ficat 14 kms pujant d'Alcúdia a La Victòria i tornar... Jo, el lastre del grup :)
Un dia abans del que tenia previst vàrem fer la primera "sessió". Vàrem acompanyar en el primer tram als megacracks que en Toni Contestí va convocar. Senzillament un luxe i un plaer. A les 7:30 del diumenge passat a Alaró erem 17 "sonats" que vàrem partir direcció cap a Tossals Verds.
Només començar a pujar i ficar-nos dins un alzinar ja va començar a aparèixer la neu: espectacular. Quan duiem uns 70 minuts el nostre grupet: Fermín, Manel, Guillem, David i jo vàrem donar mitja volta ja que teníem previst fer unes 2 hores.
Foto gràcies a en Toni Contestí.
Pel que fa a la part "esportiva", només tocar costes ja vaig quedar enrera amb en Manel. No estic en bona forma i molt manco per a passar-me 2 hores de córrer per muntanya. Però bé, era la primera i no me vull desilusionar.
Si voleu gaudir dels paratges i de la magnífica sortida complerta que fa fer la resta de grup, podeu mirar aquestes entrades de la pàgina www.grancampio.com:
Moltes gràcies Toni i companyia... Esper poder gaudir de més sortides d'aquestes i estar a l'alçada.
El dilluns me tocaven 45' de rodar però per feina i temes personals no vaig poder sortir.
El dimarts tocaven 60' que vaig fer amb una sortida per les foranes d'Inca i acabant amb unes voltes al Poliesportiu Masteu Cañellas d'Inca on vaig estar una estona amb en Miquel Garcies (quantes coses a aprendre d'ell) i ja quan tornava cap a cases, me trob en Guillem Mascaró que començava.
El dijous hi tornàrem amb 45' que vaig fer sempre amb la companyia d'en Miquel Garcies de nou i ben xops ja que no va aturar de ploure ni un minut. Crec que soc un poc peix ja que disfrut de córrer amb pluja (només molestava el fort vent quan era de cara...
I demà dissabte ben prest, Pollença - Lluc pel cami vell i tornada... Ja posaré com ha anat.
Després de la darrera Travessa (UTST2009) on vaig haver d'abandonar a Deia per problemes al turmell dret que ja venien de la Marató TUI 2008 no havia tornat a entrenar amb ganes i il·lusió.
M'he tornat a posar com a repte acabar la Ultra Trail Serra de Tramuntana en aquesta edició del 2010. I el dissabte vaig començar els entrenaments gràcies a en Toni Contestí a qui vàrem acompanyar un bon troç en la seva sortida d'Alaró cap a Tossals Verds.
A partir d'ara intentaré fer entrades regulars per a explicar com arrib a aquest objectiu primer del 2010: entrenaments, problemes, idees, anècdotes...
De moment ja vaig amb un cop al peu dret... jejejeje millor no podem començar!
Després d'unes setmanes apàtiques, sense ganes d'entrenar i amb mal per sa cama dreta, ahir vaig fer una sortida de "prova" per veure si a sa Mitja Marató de Pollença farem es ridícul o ni tan sols arribarem... L'entrenament va sortir bé i a un ritme digne. Ja veurem que passarà a la cursa.
Abans havia fet aquestes sortides i un entrenament noctur del Pi d'en Grua fins a Lluc i tornar el dia del "diluvi universal"... ja veus tu, "només plou els dies que no hi ha escola".
El dissabte a la nit partírem de devora Mancor en Fran, en Fermín, en Manel i jo mateix per fer entre 6 i 7 hores d'entrenament nocturn per avesar-nos a la motxilla, a caminar de nit, a menjar mentre caminem i a les sensacions que ho acompanyen.
El dia ja no prometia i la nit va ser la confirmació. Les 2 primeres hores vàren ser les més fàcils; els temps ens va respectar (només feia una lleugera brusca) però a partir d'allà, que era quan ja vàrem perdre la "cobertura" dels arbres, l'aigua era més intensa, la temperatura havia davallat molt i es feia difícil veure més allà del 3 o 4 metres encara que dueiem els frontals a màxima potència. En arribar al coll del Prat la cosa va ser impossible: el fred, el vent... tot ens va "convidar" a baixar. Ja dueiem 3 hores per lo que calculàvem unes 2 per davallar. Però la davallada va ser complicada ja que l'aigua dificultava el camí i llenegar era més que probable.
Després de molt temps sense haver rodat més de 45 minuts entre setmana, vaig provar de "sofrir" aquell puntet més el dijous vespre.
Sincerament molt millor del que esperava. Una mica d'acidesa uns 10 minuts (fa massa que no vaig bé en aquest sentit) i la cama va molestar a la part final, però sense ser res seriós. 62' ben fet i a ritme adequat.
Ai, ai, ai... així es podria resumir la meva cursa.
- Ai que m'he d'aturar a caminar un poc (a poc de començar a pujat). - Ai que bé que me donen plàtan (al primer avituallament). - Ai que m'ha pegat una estrebada muscular (quan ja anava de quatre grapes). - Ai quines vistes més precioses en ser al cim i de pasada me permeten descansar un poc. - Ai que es xip me molesta. - Ai que no només me molesta si no que m'ha fet un blau de cal deu i m'he d'aturar a canviar-lo de lloc. - Ai que m'ha sortit una bòfega. - Ai que m'ha esclatat.. Joder! - Ai que ja vaig a pas de tortuga.
I al final uns:
- Oh que ja arribem al pla. - Oh que ja som dins Pollença. - Yiha!, Ja he arribat... amb quasi 15 minuts més del previst... Au.
Avui dematí no estava jo per massa coses... ha sonat es despertador a les 6:10 i fins a les 6:35 no he estat al carrer... Malament començàvem per que això només me deixava 30 minuts per córrer.
Amb això en ment he començat ja més ràpid del previst i als 2 km ja havia baixat de 5:00 min/km de mitja... He fet 2 trams per davall de 4 minuts i la mitja ha estat força bona.
El diumenge, ben dematí, amb en Manel vàrem fer un segon recorrgut passant per s'Atalaia d'Alcúdia. La intenció era acursar un por respecte a l'altra vegada i per això llevàrem 2 kms d'asfalt a l'inici (4 amb anada i tornada).
La pujada, com sempre, va ser molt dura i la baixada no ho va ser manco... El final es fa llarg, són quasi 5 kms de mitaj pujada - mitja devallada que no s'acaben mai.
